dilluns, 16 de juliol del 2007

Tino Parramon de Josa de Cadí, d’agent de frontera a agent de passatge

Clara Arbués

Precedents
En Laurentino Parramon Elias neix a cal Magre de Josa de Cadí (Alt Urgell, Catalunya) l’any 1911. És fill d’Ermenegild Parramon Riera de Cal Vansa de Josa i de Pepa Elias Mitjana de Cal Músic de Gósol (Alt Urgell, Catalunya). Estudià uns anys al Seminari de la Seu d’Urgell (Alt Urgell, Catalunya).
A la dècada del 1930 va ser un actiu militant d’Estat Català. En aquells anys es va relacionar amb els polítics més destacats de la comarca. Participà també en la creació d’un grup d’Estat Català a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès, Catalunya).
L’octubre de 1936 s’allistà com a agent de fronteres de la Generalitat. Més tard, també durant la Guerra Civil Espanyola, fou alcalde del municipi de Josa de Cadí. Quan la caiguda de Catalunya i la retirada va viure un temps entre Andorra i l’Arieja.

Agent de passatge durant la Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial l’Hostal Palanques de la Massana (Andorra) funcionava com a casa segura de diverses xarxes d’evasió. Els germans Molné, propietaris de l’Hostal, traslladaven els evadits amb el seu cotxe fins a les Bordes de Peguera (Sant Julià de Lòria, Andorra). Aquí és on s’iniciava l’aventura d’en Tino Parramon: la seva missió era fer-los arribar a Barcelona sans i estalvis, realitzant un viatge de 7 a 8 dies, caminant sempre de nit per no ser vistos, i descansant durant el dia. Des de les Bordes en Tino els feia baixar fins a Bescaran (Alt Urgell, Catalunya), creuaven el riu Segre pel Pont d’Arsèguel, pujaven cap a Arsèguel i travessaven la serra del Cadí per les Tres Canaletes i la Canal Baridana. Pel Baixer arribaven a Josa del Cadí, continuaven fins més avall de l’Espà (Berguedà, Catalunya) per anar a la Corriu (Solsonès, Catalunya). Després es dirigien cap a la masia de Cor-de-Roure (Berguedà, Catalunya) que feia d’hostal. Allí hi descansaven durant tot el dia. De nit reprenien la marxa i arribaven fins a Sallent (Bages, Catalunya). Seguien fins a prop de Mura, travessaven les muntanyes de Sant Llorenç del Munt i arribaven a Sabadell on agafaven els Ferrocarrils Catalans fins a Barcelona. Un cop dalt del tren, en Tino feia veure que no coneixia a ningú del grup. La seva consigna era que calia que fessin tot el que ell fes, però sense intercanviar paraula. Arribats a Barcelona anaven a peu fins al Consolat Britànic, a la plaça Urquinaona, on Miss Collie era l’encarregada de rebre els viatgers.
En referència a tot aquest tema, en Tino feia esment d’en Francesc Viadiu, membre d’Estat Català i activista de la resistència.

Després de la guerra. Entre Josa i Santa Coloma de Gramenet
Després de la guerra en Tino fou ramader transhumant. Al final de la tardor agafava les ovelles i anava fins a Santa Coloma de Gramenet, seguint durant anys una ruta similar a la de les evasions. A Santa Coloma va ser detingut i fitxat per la policia per les activitats que havia dut durant la Guerra Civil i la primera postguerra. Segons sembla el fet de conèixer un cap local de la Falange el va ajudar a sortir indemne de la situació, tot argumentant que només era un pastor i “què podia haver fet un pobre pastor?” A Santa Coloma va conèixer i es va casar amb la Carme, emigrant aragonesa, filla de Sariñena (Osca, Aragó).
Durant les dècades del 1960 i del 1970 Josa va patir un gran despoblament. Quan en Tino marxava a l’hivern amb el ramat el poble romania sol. En aquells temps ell va procurar per les cases del poble sense poder evitar, però, que algunes fossin espoliades. En Tino va haver de posar cadenes perquè no entressin els cotxes al poble per endur-se’n les coses.
L’any 1973 es va produir l’agregació municipal del poble de Josa de Cadí amb el poble de Tuixén. En aquell moment es va reconèixer la personalitat pròpia de Josa i es va convertir en una entitat menor descentralitzada. En Tino Parramon va ser durant molts anys l’alcalde de l’entitat de Josa. Va morir la tardor de 2004.