La batalla del Pirineu. Xarxes d'informació i d'evasió aliades al Pallars, l'Alt Urgell i Andorra, durant la Segona Guerra Mundial

“La batalla del Pirineu” és el nom que agents secrets britànics del MI-9 (servei d’evasió i resistència a Europa) donaren a les nombroses evasions des del continent vers el Regne Unit a través dels Pirineus. Després de la Guerra, a Gran Bretanya i Bèlgica, les xarxes i els seus membres foren àmpliament reconeguts, i aquest agents aviat van escriure les seues memòries.
Al Pallars Sobirà i al Pirineu català la important feina feta per les xarxes d’evasió quedà amagada, gairebé tant com quan eren xarxes clandestines. Amb aquesta exposició l’Ecomuseu ha volgut mostrar que aquests esdeveniments foren importants també en el vessant sud del Pirineu. En els anys en què la dictadura franquista assassinava més, moltes persones pirinenques continuaren compromeses al costat dels aliats i de la democràcia, fent de correu i passant grups d’evadits. La fi de la Guerra Mundial no va significar l’arribada de la democràcia a Espanya i, encara avui, algun passador català es pregunta si no anirà a la presó per explicar les seues activitats de fa més de 60 anys.
L’exposició dóna veu i posa imatges a xarxes i persones, en alguns casos desconegudes fins avui. El protagonisme és per a: Joan, Jaume i Ricardo Soldevila (Escart); Generosa Cortina (Son); Roger Rieu (Couflens, França); Manel Vidal (Isil); Laurentí Parramon (Josa de Cadí); Joaquim Baldrich (Escaldes, Andorra) i Joan Català (Llavorsí). Van treballar per a les xarxes d’evasió i informació belgues, nordamericanes i britàniques.
Les persones encarregades de fer llum sobre aquestes històries oblidades han investigat el Pirineu durant anys, per motius personals o professionals. Totes han topat amb els successos de la frontera pirinenca durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes persones són: Annie Rieu, Josep Calvet, Clara Arbués, Claude Benet i Noemí Riudor. Han destacat el perfil dels protagonistes abans de la Guerra Mundial, la seua participació dins les xarxes i, finalment, la seua vida després de la confrontació.
La informació recollida durant aquests mesos de treball va més enllà del resum que es pot veure en aquesta exposició. La complexitat i la qualitat d’aquesta informació i l’aparició d’altres protagonistes oblidats, porta a tot l’equip de recerca a pensar en l’elaboració d’una publicació que permeti recollir àmpliament les històries que avui presentem en un format reduït.

Coordinació: Josep Calvet (Universitat de Lleida) Noemí Riudor i Ignasi Ros (Ecomuseu de les Valls d'Àneu)

Textos:
“La família Soldevila d’Escart i la xarxa belga de Jean”, per Noemí Riudor
“Roger Rieu i Manel Vidal, agents d’enllaç de la xarxa Wi-wi”, per Annie Rieu-Mias
“El grup Ponzán i en Joan Català de Llavorsí”, per Josep Calvet
“En Joaquim Baldrich a les xarxes d’evasió britàniques”, per Claude Benet
“Tino Parramon de Josa del Cadí, d’agent de frontera a agent de passatge”, per Clara Arbués
“Josep Ibern, un republicà a les xarxes d’evasió aliades”, per Fredi Ribó

Traducció: Cristina Simó

Cartografia: Xavier Eritja

Disseny de l’exposició: Ramon Berga

Imatges: família Soldevila, família Vidal, família Rieu-Mias, família Parramon, Joan Català, Joaquim Baldrich, Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga, Arxiu Nacional d’Andorra, Musée Départemental de la Résistance et la Déportation de Toulouse, Noemí Riudor, Annie Rieu-Mias, família Ibern.

Agraïments: Joan Soldevila, Joaquim Baldrich, Joan Català, Julien Soldevila, família Soldevila, família Vidal, família Rieu-Mias, família Parramon, Annie Rieu-Mias, Guillaume Agulló (Musée Départemental de la Résistance et la Déportation de Toulouse), Emmanuel Debruyne (Centre d’Études et de Documentation Guerre et Sociétés de Brussel·les), Xavier Muntanyà, Jordi Abella, Ester Sánchez, Pilar Llovera, Víctor Rey, Scott Goodall (Association Le Chemin de la Liberté), Marta Giráldez, Jean Feutray, Cristina Simó, Ramon Berga, Xavier Eritja, Lídia Cardona, Rosa Florensa, Anna Tarrado, Phelin Leahy, Llum Divina Ibern, família Ibern, Rosa Manau i Parramon, família Campmajó.