Noemí Riudor Garcia
Precedents
En Jaume Soldevila Pich (casa Marquetó) va nàixer a Escart (Pallars Sobirà, Catalunya) el 1906. L’any 1931 emigra a França i es casa amb la Generosa Cortina, nascuda a Son (Pallars Sobirà, Catalunya) el 1910. La Generosa havia emigrat a França l’any 1925.
El 1913 va nàixer en Joan i el 1916 en Ricardo. Tots dos eren germans d’en Jaume. El 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, en Joan es va allistar voluntari al cos de carrabiners, del costat de la República. Durant la guerra va estar a Madrid i quan va acabar el 1939, va tornar cap al seu poble. En Ricardo es va allistar a l’exèrcit de l’aire i va servir a la República a Múrcia. Quan va acabar la guerra, va estar empresonat a Cartagena.
Els anys de la postguerra van ser molt difícils econòmicament i socialment. En Joan i en Ricardo van treballar de mossos, al bosc tallant fusta i fent contraban. La nit del 9 al 10 de juny de 1943 la Guàrdia Civil els va interceptar quan emprenien un dels seus viatges cap a Andorra. Els dos germans Soldevila i un altre company van ser conduïts al Seminari Vell de Lleida, que feia de presó, on van haver de complir una condemna de trenta dies per un delicte de contraban.
L’any 1943 a la presó del Seminari Vell hi havia internats espanyols, acusats de delictes diversos i estrangers de moltes nacionalitats detinguts per la Guàrdia Civil després de passar clandestinament els Pirineus, fugint de l’Europa nazi. Mentre els germans Soldevila complien la seua condemna van conèixer un noi de Saint Girons (Arieja, França). Quan en Joan i en Ricardo van haver finalitzat l’arrest, van retornar a Escart i van reprendre les seues activitats.
L’organització de la xarxa de Jean als Pirineus
Poc temps després d’haver finalitzat la condemna, el Consolat Belga de Barcelona va posar-se en contacte amb els germans Soldevila. Aquell noi de Saint Girons els havia recomanat per traslladar correu entre Toulouse i Barcelona a través dels Pirineus. D’aquesta manera passaven a treballar per la xarxa de correu de Jean.
En un primer moment la feina la van fer en Ricardo (agent José) i en Jaume (agent Pablo). En Ricardo viatjava fins a Barcelona per anar a buscar el paquet al Consolat Belga i en retirar-lo, havia de signar amb el nom fals que tenia assignat, en un llibre de registre on s’anotava la data i l’import que se li pagava per al servei: 5.000 pessetes per viatge. Des de Barcelona en Ricardo traslladava els paquets fins a Er (Cerdanya, Pyrénées Orientales) on el deixava en una casa que feia de bústia. En Jaume el recollia i el duia fins a Toulouse i la Generosa s’encarregava de fer el lliurament a una altra agent de la xarxa, una dona de la qual en desconeixien la identitat.
La ruta per la Cerdanya va haver de ser abandonada per motius de seguretat. A partir d’aquell moment, enceten una nova ruta a través del Pallars Sobirà. En Ricardo traslladava els paquets des de Barcelona fins a Escart. En Joan (agent Rodrigo) feia el trajecte des d’Escart fins a Couflens (Couserans, Arieja), passant pel pas dels Vinyals, entre els ports de Salau i d’Aulà. A Couflens en Joan deixava els paquets en una casa de confiança. Des d’aquella casa, en Jacinto Bengoetxea, un refugiat navarrès que feia el transport regular de passatgers entre les poblacions de Couflens i Saint Girons, traslladava els paquets fins a casa de la família Gabarre, originària d’Isil (Pallars Sobirà, Catalunya). En Jaume es desplaçava fins a Saint Girons a recollir els paquets i dur-los a Toulouse.
La Missió Roch i la caiguda de la xarxa de Jean
L’abril de 1944 el govern belga instal·lat a Londres posà en marxa la Missió Roch que tenia com a objectiu evacuar agents que havien estat descoberts i personalitats d’interès especial. Així doncs envien cap a França el capità aviador belga Charles de Hepcée, a través de la línia dels germans Soldevila.
En Ricardo el va acompanyar des de Barcelona fins al Pallars Sobirà. Mentre esperaven poder introduir n’Hepcée a França, els germans Soldevila tenien previst allotjar-lo en una casa de Son. Allí romandria fins que en Jaume el vindria a buscar i l’acompanyaria a Toulouse. Malauradament van haver de canviar els plans ja que a la casa hi van trobar un home de conegudes simpaties franquistes, al qual l’arribada del foraster no li va passar inadvertida. N’Hepcée i els germans Soldevila van témer ser denunciats i van acordar emprendre el viatge cap a França immediatament.
En Joan i en Ricardo van buscar l’ajut d’un noi de Salau que es trobava refugiat a Borèn (Pallars Sobirà, Catalunya) perquè consideraven que podria ser millor guia que ells per territori francès. El noi, però, va abandonar n’Hepcée en una zona pròxima a la frontera, ja al costat francès. Una patrulla alemanya va interceptar el belga al Pont de la Taule (Couserans, Arieja), el 12 d’abril de 1944. N’Hepcée va ser sotmés a un dur interrogatori, empresonat i afusellat.
Un mes després la Gestapo va detenir a la Generosa i a en Jaume al seu domicili de Toulouse. La Generosa Cortina va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya). En Jaume va ser empresonat a Toulouse. El dia 27 de juny de 1944, amb d’altres presoners, va ser conduït a un bosc proper a Castelmaurou (Haute Garonne). Allí els van fer cavar la tomba abans d’afusellar-los, però en Jaume va aprofitar un moment de distracció dels soldats per fugir a través del bosc. Va ser ferit lleument en un genoll i va trobar refugi a casa d’un metge italià on va estar amagat fins que Toribio Sanz, un cosí seu, el va venir a buscar amb uns milicians i el va conduir a un lloc segur. En Jaume va ser l’únic supervivent de tots els presoners traslladats aquell dia a Castelmaurou. Poc temps després es produí l’alliberament de Toulouse el 20 d'agost de 1944.
La Generosa va ésser víctima de tortures i treballs forçats en una fàbrica d’armament alemany. Va ser alliberada per les tropes soviètiques el 3 de maig de 1945 i es va poder reunir amb el seu marit després d’un any sense saber res l’un de l’altre.
Altres activitats resistents
En Jaume i la Generosa també havien treballat per la xarxa Françoise (també dita Pat O’Leary) que depenia del govern britànic. Casa seua a Toulouse, funcionava de bústia per a aquesta xarxa i en Jaume s’havia ocupat de fer arribar a Espanya algun grup d’aviadors. En Joan Soldevila recorda, l’ocasió en la qual el seu germà li va confiar un grup de cinc aviadors britànics i canadencs.
Després de la Guerra Mundial: activitats professionals i reconeixements
En acabar la Segona Guerra Mundial, en Jaume va continuar fent de mecànic a Toulouse fins que amb la Generosa, van obrir un petit bar-restaurant. La Generosa Cortina, va morir l’any 1987. El Jaume va morir el 1998.
Per la seua tasca dins de la Resistència, van rebre diversos reconeixements per part dels governs francès i nordamericà. El 1947, el president dels Estats Units els hi va concedir la Medal of Freedom. El 1962, la Generosa va ser condecorada amb la Croix de Chevalier de la Légion d’Honneur.
En Joan i en Ricardo mai no han rebut cap tipus de reconeixement per la seua participació dins de les xarxes aliades d’informació i evasió. Després de la guerra van continuar vivint de les feines al bosc i del contraban. En Ricardo va marxar cap a França a mitjans dels anys 50, allí es va casar i es va guanyar la vida fent de viatjant per a un magatzem de roba de Toulouse. En Ricardo va morir el 2003. En Joan es va casar l’any 1946 i va continuar vivint a Escart. Actualment resideix a Esterri d’Àneu amb la seua dona.
En Jaume Soldevila Pich (casa Marquetó) va nàixer a Escart (Pallars Sobirà, Catalunya) el 1906. L’any 1931 emigra a França i es casa amb la Generosa Cortina, nascuda a Son (Pallars Sobirà, Catalunya) el 1910. La Generosa havia emigrat a França l’any 1925.
El 1913 va nàixer en Joan i el 1916 en Ricardo. Tots dos eren germans d’en Jaume. El 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, en Joan es va allistar voluntari al cos de carrabiners, del costat de la República. Durant la guerra va estar a Madrid i quan va acabar el 1939, va tornar cap al seu poble. En Ricardo es va allistar a l’exèrcit de l’aire i va servir a la República a Múrcia. Quan va acabar la guerra, va estar empresonat a Cartagena.
Els anys de la postguerra van ser molt difícils econòmicament i socialment. En Joan i en Ricardo van treballar de mossos, al bosc tallant fusta i fent contraban. La nit del 9 al 10 de juny de 1943 la Guàrdia Civil els va interceptar quan emprenien un dels seus viatges cap a Andorra. Els dos germans Soldevila i un altre company van ser conduïts al Seminari Vell de Lleida, que feia de presó, on van haver de complir una condemna de trenta dies per un delicte de contraban.L’any 1943 a la presó del Seminari Vell hi havia internats espanyols, acusats de delictes diversos i estrangers de moltes nacionalitats detinguts per la Guàrdia Civil després de passar clandestinament els Pirineus, fugint de l’Europa nazi. Mentre els germans Soldevila complien la seua condemna van conèixer un noi de Saint Girons (Arieja, França). Quan en Joan i en Ricardo van haver finalitzat l’arrest, van retornar a Escart i van reprendre les seues activitats.
L’organització de la xarxa de Jean als Pirineus
Poc temps després d’haver finalitzat la condemna, el Consolat Belga de Barcelona va posar-se en contacte amb els germans Soldevila. Aquell noi de Saint Girons els havia recomanat per traslladar correu entre Toulouse i Barcelona a través dels Pirineus. D’aquesta manera passaven a treballar per la xarxa de correu de Jean.
En un primer moment la feina la van fer en Ricardo (agent José) i en Jaume (agent Pablo). En Ricardo viatjava fins a Barcelona per anar a buscar el paquet al Consolat Belga i en retirar-lo, havia de signar amb el nom fals que tenia assignat, en un llibre de registre on s’anotava la data i l’import que se li pagava per al servei: 5.000 pessetes per viatge. Des de Barcelona en Ricardo traslladava els paquets fins a Er (Cerdanya, Pyrénées Orientales) on el deixava en una casa que feia de bústia. En Jaume el recollia i el duia fins a Toulouse i la Generosa s’encarregava de fer el lliurament a una altra agent de la xarxa, una dona de la qual en desconeixien la identitat.La ruta per la Cerdanya va haver de ser abandonada per motius de seguretat. A partir d’aquell moment, enceten una nova ruta a través del Pallars Sobirà. En Ricardo traslladava els paquets des de Barcelona fins a Escart. En Joan (agent Rodrigo) feia el trajecte des d’Escart fins a Couflens (Couserans, Arieja), passant pel pas dels Vinyals, entre els ports de Salau i d’Aulà. A Couflens en Joan deixava els paquets en una casa de confiança. Des d’aquella casa, en Jacinto Bengoetxea, un refugiat navarrès que feia el transport regular de passatgers entre les poblacions de Couflens i Saint Girons, traslladava els paquets fins a casa de la família Gabarre, originària d’Isil (Pallars Sobirà, Catalunya). En Jaume es desplaçava fins a Saint Girons a recollir els paquets i dur-los a Toulouse.
La Missió Roch i la caiguda de la xarxa de Jean
L’abril de 1944 el govern belga instal·lat a Londres posà en marxa la Missió Roch que tenia com a objectiu evacuar agents que havien estat descoberts i personalitats d’interès especial. Així doncs envien cap a França el capità aviador belga Charles de Hepcée, a través de la línia dels germans Soldevila.
En Ricardo el va acompanyar des de Barcelona fins al Pallars Sobirà. Mentre esperaven poder introduir n’Hepcée a França, els germans Soldevila tenien previst allotjar-lo en una casa de Son. Allí romandria fins que en Jaume el vindria a buscar i l’acompanyaria a Toulouse. Malauradament van haver de canviar els plans ja que a la casa hi van trobar un home de conegudes simpaties franquistes, al qual l’arribada del foraster no li va passar inadvertida. N’Hepcée i els germans Soldevila van témer ser denunciats i van acordar emprendre el viatge cap a França immediatament.En Joan i en Ricardo van buscar l’ajut d’un noi de Salau que es trobava refugiat a Borèn (Pallars Sobirà, Catalunya) perquè consideraven que podria ser millor guia que ells per territori francès. El noi, però, va abandonar n’Hepcée en una zona pròxima a la frontera, ja al costat francès. Una patrulla alemanya va interceptar el belga al Pont de la Taule (Couserans, Arieja), el 12 d’abril de 1944. N’Hepcée va ser sotmés a un dur interrogatori, empresonat i afusellat.
Un mes després la Gestapo va detenir a la Generosa i a en Jaume al seu domicili de Toulouse. La Generosa Cortina va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya). En Jaume va ser empresonat a Toulouse. El dia 27 de juny de 1944, amb d’altres presoners, va ser conduït a un bosc proper a Castelmaurou (Haute Garonne). Allí els van fer cavar la tomba abans d’afusellar-los, però en Jaume va aprofitar un moment de distracció dels soldats per fugir a través del bosc. Va ser ferit lleument en un genoll i va trobar refugi a casa d’un metge italià on va estar amagat fins que Toribio Sanz, un cosí seu, el va venir a buscar amb uns milicians i el va conduir a un lloc segur. En Jaume va ser l’únic supervivent de tots els presoners traslladats aquell dia a Castelmaurou. Poc temps després es produí l’alliberament de Toulouse el 20 d'agost de 1944.
La Generosa va ésser víctima de tortures i treballs forçats en una fàbrica d’armament alemany. Va ser alliberada per les tropes soviètiques el 3 de maig de 1945 i es va poder reunir amb el seu marit després d’un any sense saber res l’un de l’altre.
Altres activitats resistents
En Jaume i la Generosa també havien treballat per la xarxa Françoise (també dita Pat O’Leary) que depenia del govern britànic. Casa seua a Toulouse, funcionava de bústia per a aquesta xarxa i en Jaume s’havia ocupat de fer arribar a Espanya algun grup d’aviadors. En Joan Soldevila recorda, l’ocasió en la qual el seu germà li va confiar un grup de cinc aviadors britànics i canadencs.
Després de la Guerra Mundial: activitats professionals i reconeixements
En acabar la Segona Guerra Mundial, en Jaume va continuar fent de mecànic a Toulouse fins que amb la Generosa, van obrir un petit bar-restaurant. La Generosa Cortina, va morir l’any 1987. El Jaume va morir el 1998.
Per la seua tasca dins de la Resistència, van rebre diversos reconeixements per part dels governs francès i nordamericà. El 1947, el president dels Estats Units els hi va concedir la Medal of Freedom. El 1962, la Generosa va ser condecorada amb la Croix de Chevalier de la Légion d’Honneur.En Joan i en Ricardo mai no han rebut cap tipus de reconeixement per la seua participació dins de les xarxes aliades d’informació i evasió. Després de la guerra van continuar vivint de les feines al bosc i del contraban. En Ricardo va marxar cap a França a mitjans dels anys 50, allí es va casar i es va guanyar la vida fent de viatjant per a un magatzem de roba de Toulouse. En Ricardo va morir el 2003. En Joan es va casar l’any 1946 i va continuar vivint a Escart. Actualment resideix a Esterri d’Àneu amb la seua dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada